diumenge, 23 de desembre de 2007

2009 ANY INTERNACIONAL DE L'ASTRONOMIA

Un acord de l'ONU ha fet que l'any 2009 sigui l'any internacional de l'astronomia. Es volen celebrar els 400 anys d'uns descobriments i unes teories que van revolucionar la comprensió de l'Univers. L'any 1609 Galileu Galilei, professor de Pàdua, construeix un rudimentari telescopi i l'utilitza, per primer cop, com a instrument astronòmic. Observa el relleu lunar, els satèl·lits de Júpiter... i destrueix així alguns dogmes de l'astronomia antiga (els cosos celestials no són esferes perfectes, la Terra no és l'únic centre dels astres...). El mateix anys 1609, a Heidelberg, Johannes Kepler publica la seva obra Astronomia nova, seu physica coelerstis tradita commentariis de motibus stellae martis. El llibre de Kepler, astronomia Nova, conté les conegudes com a dues primeres lleis de Kepler que destrueixen dos dogmes de l'astronomia de tots els temps: els dels moviments circulars i uniformes de tots els astres.

dimecres, 12 de desembre de 2007

No llegeixi això

... o pengeu-les a Internet!

Amb un imperatiu com a títol (No llegeixi això), el diari Avui del dimecres 12 de desembre del 2007 va publicar un article d'opinió de l'escriptor Jordi Cabré. El tercer i últim paràgraf diu:

"Les paraules que segueixen no vénen al cas per a res: sacarina sòdica 5 mil·ligrams, mebendazol 180, via oral, laruilsulfat sòdic i color ataronjat S E-110. I és que tal vegada no hi ha cap sentit a buscar, ni al final ni enlloc, però tot i així ara vostè vol acabar la peça fins a l’últim mot. És la seva decisió i la respecto: però llavors vostè hauria d’haver pogut respectar la meva, el senyal de “prohibit passar” que he col·locat just a l’entrada. Sí, vostè ha pagat el preu del diari i per tant creu que té dret a penetrar dins de cada columna que s’hi hagi estampat, però prengui’s aquest article com una crítica musical a l’inrevés. ¿No acaben moltes crítiques de concerts advertint-lo que sobretot no se li acudeixi posar els peus en l’espectacle en qüestió? Doncs jo ja li estalvio la feina, des del mateix títol. Però veig que ni així, i que ja som al capdavall del carrer per decisió exclusivament seva. Què demostra això? Home: d’entrada, que les lleis no serveixen absolutament per a res quan així ens ho proposem (i ja he dit que hi havia un punt perillós). Però per damunt d’això, el que em preocupa de debò és saber si escric per a les parets."

No entenia com es podia dir que paraules com sacarina sòdica 5 mil·ligrams, mebendazol 180, via oral, laruilsulfat sòdic i color ataronjat SE-110 no vénen al cas, quan en aquest article sembla que no sobra cap paraula. (I menys laurilsulfat sòdic,

que, com no tothom sap, és el tensioactiu aniònic per excel·lència en cosmètica.) Els tres paràgrafs són magnífics, crec que haurien de ser de lectura obligatòria als instituts. Ensenyar el gust per la lectura i ensenyar a desobeir són dues assignatures pendents. La primera des de sempre i la segona com a mínim des del judici d’Eichmann.

Es podria entendre que les paraules "color ataronjat SE-110" no vénen al cas per tractar-se d'una errata. Les paraules correctes serien "colorant groc ataronjat S (E 110)". L'article em sembla magnífic, fins i tot amb aquesta errata.

Crec que el senyor Cabré pot estar segur que no escriu per a les parets. Per molt totxo que jo sigui i per molt sord que estigui, no sóc cap paret i he llegit i m’ha encantat el seu article. Gràcies al seu article sóc una mica menys totxo. Sé millor que cal desobeir ordres no raonades ni raonables com la seva. Sé que el senyor Cabré escriu algunes coses molt bé. Gràcies a ell he pogut interessar-me pel laurilsulfat sòdic,

que, com ara ja gairebé tothom sap, és el tensioactiu aniònic per excel·lència en cosmètica. Ara sé que les seves bones propietats detergents, escumants, humectants, dispersants, així com la seva resistència a les dureses de l’aigua fins i tot a baixes temperatures i la seva afinitat amb la pell, li permeten estar present en la majoria de preparacions per a la cura i higiene capil·lar i dèrmica.

Gràcies també a aquest article sé que el "color ataronjat SE-110" o millor dit el "colorant groc ataronjat S (E 11o)" (o no seria millor anomenar-lo groc carbassa o groc que carbasseja?) és l'objecte protagonista de l'ORDRE SCO/401/2007, de 20 de febrer, pel qual es modifica l'Annex del Reial Decret 2107/1996, de 20 de setembre, que dictava les normes d'identitat i puresa dels colorants utilitzats en els productes alimentaris (BOE n. 50 de 27/2/2007). Sé que la Directiva 2006/33/CE de la Comissió, de 20 de març del 2006, per la qual es modifica la Directiva 95/45/CE en allò relatiu al colorant groc ataronjat S (E 110) estableix nous criteris específics de puresa per a aquest i altres colorants. Sé que, pel que fa al groc ataronjat S (E 110), es limita la presència del colorant Sudan I

(com a impuresa) en quantitats inferiors al límit de quantificació, és a dir a 0,50 mg/kg, atès que científicament s'ha demostrat que durant la producció del groc ataronjat S es pot formar, com a impuresa, la substància Sudan I (C6H5N=NC10H6OH),

colorant no autoritzat i la presència del qual no és desitjable en els aliments. També es modifica el límit fins ara fixat per al plom en el colorant groc ataronjat S (E 110), tenint en compte les especificacions i tècniques d'anàlisi per a additius que ha preparat el Comitè Mixt FAO/OMS d'Experts en Additius Alimentaris (JECFA) i el programa sistemàtic de substitució de la prova de detecció de metalls pesats en totes les especificacions sobre additius alimentaris existents, per límits adients a cadascú dels metalls, que el JECFA ja ha començat a aplicar. Ara ja sé alguna cosa sobre els criteris específics de puresa de l'additiu colorant groc ataronjat S (E 110). Ara ja sé que fins al 10 d'abril de 2007 es va permetre la fabricació i importació de groc ataronjat S (E 110) que no s'ajustaven als criteris específics de puresa actual, però complien amb la normativa vigent anteriorment. També em vaig assabentar que els colorants groc ataronjat S (E 110) posats a la venda o etiquetats abans del 10 d' abril de 2007, que no s'ajustin als criteris de puressa actuals, poden seguir comercialitzant-se fins l'exhauriment d'existències. Tot això gracies a llegir al senyor Cabré i a la Ministra de Sanitat i Consum, senyora Elena Salgado Méndez, la qual ha signat un ordre sobre el colorant groc carbassa S (E 110) tan permissiu i tan difícil de desobeir com aquell que diu: Desobeixi aquest ordre!

dilluns, 3 de desembre de 2007

Estatut de Catalunya 1932, 1979...