dimarts, 3 de novembre de 2009

Contra la corrupció i la plutocràcia!

El dijous a les 19 hores, tothom a la plaça de la Vila de Gramenet de Besòs

No és una manifestació antipolítica ni apolítica, és una manifestació contra la corrupció i la plutocràcia, i per una política honesta, transparent, democràtica i realment popular

Crec que seria un error veure en la propera manifestació del dijous 5 a la plaça de la Vila un típica mostra de l'escàndol farisaic de l'antipolítica. És cert que a la manifestació aniran alguns que pensen que la política com a servei públic i com a representació (recolzada en la confiança) dels diferents i antagònics interessos de la vida social és pura il·lusió. Per a alguns dels manifestants la política seria, sempre, un negoci, i aquells que es dediquen a ella, necessariament, uns negociants que estan en política "para forrarse" (com va dir textualment en una conversa privada que finalment va transcendir públicament l’expresident de la Generalitat valenciana i exministre de José María Aznar, Eduardo Zaplana). L’actitud dels polítics xoriços és tan deplorable com la dels antipolítics farisaics o la dels falsos anarquistes (failangistes) que, a vegades, em recorden el Caudillo assassí quan, privadament, recomanava: “Usted haga como yo y no se meta en política”.

Però la majoria dels que van sentir una sensació agredolça, una sensació d'alivio, quan van veure el cap d'un consistori dèspota detingut, són precisament aquells que estimen la política com a servei a la majoria, aquells que creuen que els milers de colomencs que havien votat al milionari del Turo Park i els molts més milers de colomencs que s'havien abstingut i no havien anat a votar, s'equivocaven i ara tindrien una possibilitat de rectificar. Els que creuen que, com pensaven els grecs, que la democràcia és el govern de la majoria dels pobres. I que a Santa Coloma de Gramenet s'estava implantant una plutocràcia i que el Bartu era un plutòcrata, una persona que tenia poder i influència a causa de la seva riquesa.

És cert que el lema de la manifestació “Fora polítics corruptes. Ara el poble!” pot resultar ambigu i fer pensar alguns que tots els polítics són corruptes. I que, al meu parer, potser hagués estat millor: “Polítics corruptes, fora! Ara que voti el poble!”; però la majoria dels manifestants no creuen que tots els polítics són iguals, ni que són tots corruptes, saben que no estan demanant un simple relleu al consistori, que estan demanant la dissolució de l’ajuntament i la convocatòria d’eleccions municipals democràtiques. EUiA de Santa Coloma de Gramenet, amb un regidor a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Àngel Pla dóna suport a la manifestació , no accepta un relleu a l'Alcaldia, i convida a tothom a demanar la dissolució del consistori i la convocatòria d'eleccions municipals fins al maig de 2011.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Ja n'hi ha prou, Bartomeu Muñoz i Calvet, a la presó!

El dijous 18 de juny del 2009, centenars de ciutadans de Santa Coloma de Gramenet es manifestaven demanant la dimissió del seu alcalde: Bartomeu Muñoz i Calvet. Pràcticament cap diari no va publicar la notícia. Avui l'alcalde, el regidor d'Urbanisme, Manuel Dobarco Touriño, i el director gerent de Serveis de l'Alcaldia, Pascual Vela, han estat detinguts per la policia judicial. Sembla ser que la prepotència, la ineptitud, les formes antidemocràtiques, la demagògia, l'anticatalanisme... no eren els únics defectes d'un alcalde que governava despòticament amb el suport del PSC i el PP, i menyspreava l'oposició d'esquerrres (ICV-EUiA). Ara la justícia l'acusa de suborn, tràfic d'influències, blanqueig de capital...

La gent d'esquerres de Santa Coloma han d'estar d'enhorabona, sembla que ha terminat un cicle. No tornaran mai més els temps d'un alcalde que no vivia a Santa Coloma i justificava el fet de viure al barri més luxós de Barcelona o el fet de contestar en castellà alumnes que li preguntaven en català, dient que ambdues coses eren legals, com si això les convertís automàticament en morals. Amb Bartomeu Muñoz i Calvet a la garjola, ja no té sentit dir: "Al cel Déu, i a Santa Coloma, Bartomeu". Santa Coloma necessita ara un nou govern municipal transparent i democràtic, com aquells que va tenir durant la transició, amb regidors i alcalde, comunistes del PSUC, que potser més d'un cop havien ficat la pota, però mai els passaria pel cap ficar la mà. Aquells que tenien com a únic capital les seves mans, unes mans sempre netes però no blanquejades.




EUiA ja ho deia fa temps!

L'Ensenyament, la sanitat, l'urbanisme, las pistas d'atletisme, el reciclatge, l'ARE de Safaretjos, Can Zam, La Bastida, la llibertat d'expressió, la democracia... i ha molts motius per dir JA N'HI HA PROU!!!

Cal una resposta col·lectiva i ciutadana, a una forma de governar, autoritaria i prepotent...

EL 18 DE JUNY TOTS/ES AL CARRER.

JA N'HI HA PROU!!!

MANIFEST UNITARI

La situació actual de la política municipal de Santa Coloma de Gramenet és crítica. En termes generals, és una situació de conflictivitat contínua, provocada per la manca de voluntat dels representants de l’administració de deixar participar als veïns i veïnes de les decisions que els afecten, tirant endavant postures unilaterals que castiguen amb clars abusos a les persones que pateixen més directament les repercussions de la seva acció de govern. La separació entre la classe política i la ciutadania ha evidenciat que Santa Coloma de Gramenet pateix un greu dèficit democràtic, ja que les promeses que distreuen la nostra confiança no es compleixen i els acords aconseguits no són respectats.

I així ho entenem, perquè a la nostra ciutat existeix una llista inesgotable d’exemples que omplen de raó aquestes paraules. Mentre la seva prioritat és aixecar monstres urbanístics per tota la ciutat amb fosques relacions entre constructores, promotores i Ajuntament, els serveis públics més bàsics queden desprotegits, oblidant completament la necessària relació equivalent entre població i equipaments.

Hem de tenir molt present, que l’única solució possible als problemes de cadascun dels sectors en conflicte passa per la unitat d’acció, solidaritzant-nos els uns amb els altres i treballant tots i totes plegades per una Santa Coloma democràtica on poder viure amb dignitat.

D’aquesta manera, volem manifestar la nostra voluntat d’esforçar-nos per agrupar les diferents lluites existents, entenent que és l’única manera de poder enfrontar-nos a les injustícies i dificultats concretes. I tot això, volem visualitzar-ho el proper 18 de juny amb una gran manifestació on hi càpiguen totes les reivindicacions, amb l’objectiu principal de donar una sortida als problemes que arrosseguem des de fa molts anys i demostrar als dirigents del Partit Socialista de Catalunya, encapçalat per l’alcalde Bartomeu Muñoz, que no podran fer i desfer segons els seus interessos i que hauran d’escoltar al poble de Santa Coloma encara que no ho vulguin.

dimecres, 15 d’abril de 2009

Richard Rogers + Arquitectes a CaixaForum Barcelona

Fins al 7 de juny de 2009 es pot veure a CaixaForum de Barcelona una exposició dissenyada i produïda per Rogers Stirk Harbour + Partners, el Centre Georges Pompidou i la Fundació "la Caixa". Aquesta magnífica exposició es va exhibir per primera vegada al Centre Georges Pompidou (obra de Richard Rogers dels anys 1971-1977) l'any 2007, i mostra els projectes desenvolupats per l'arquitecte i humanista britànic Richard Rogers amb maquetes, fotos, dibuixos, filmacions, etc. L'exposició gratuïta i fotografiable es pot visitar tots els dies de 10 a 20h (dissabtes de 10 a 22h).

Richard Rogers va ser assessor de l'Ajuntament de Barcelona en qüestions urbanístiques des del 1999 al 2004. A l'Hospitalet de Llobregat, a pocs quilòmetres de l'exposició, es troba una obra seva, l'hotel Hespèria (1999-2006), i a uns cinc-cents metres de l'exposició es pot veure una de les seves obres en construcció des de l'any 2000: Les Arenes a la plaça d'Espanya.

M'agradaria estar equivocat, però no veig en la restauració i reutilització de la façana d'aquest edifici (construït l'any 1900, per Augusto Font i Carreras, com a plaça de toros) el compliment dels admirables principis urbanístics de Richard Rogers. Una cosa és reutilitzar el sòl amb la finalitat d'evitar l'expansió descontrolada i afavorir una densitat més alta, i una altra molt diferent és conservar i reparar una façana deplorable d'un edifici ignominiós d'un fals estil mudèjar de pandereta.

Crec que en aquest cas, com es va fer amb l'edifici de l'antic escorxador que es trobava al costat, hauria estat millor derrocar totalment l'edifici i reutilitzar només el sòl per valorar l'espai públic. En el cas de les Arenes de Barcelona, probablement, la millor manera de "transform the ordinary, giving order, scale and beauty to space", com proclamen els principis urbanístics de Richard Rogers, era enderrocar un edifici infame, per la funció i la forma, que mai no hauria d'haver estat aixecat (on mai haurien d'haver mort torturats homes i braus, on mai s'hauria d'haver celebrat la Corrida de la Victoria en honor de l'exèrcit feixista, etc.).

Les Arenes de Barcelona no és el Coliseu de Roma, ni el vaixell d'Otto Neurath, que només es pot reparar en alta mar. Barcelona és una ciutat antitaurina i d'un urbanisme que no hauria de ser malaltissament conservador. Alguns edificis amb poc valor artístic, plens d'ignomínia i sense valor funcional (i també algunes institucions semblants) haurien de ser demolits, i no reparats o restaurats. Els barcelonins van enderrocar les muralles, de la mateixa manera que van fer desaparèixer la plaça de toros de la Barceloneta, com també van fer desaparèixer els barris de Somorrostro o de can Valero; o, fa poc, el monument al fundador de Falange Española, José Antonio Primo de Rivera. De la mateixa manera que esperem que aviat desaparegui, sense cap restauració, la plaça de toros Monumental o el monument a Antonio López, un negrer i navilier (i, al més aviat possible, la monarquia borbònica).


dijous, 19 de febrer de 2009

Torna Marx? Llegiu i citeu bé Marx, si us plau!


El dia 9 de febrer a TV3, es va fer un debat, dins del programa Agora, amb José María Carrascal, periodista; Miren Etxezarreta, catedràtica d'Economia Aplicada de la UAB; Francisco Frutos, secretari general PCE; i Joaquim Trigo, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i director executiu de Foment del Treball. El debat es titulava: "Crisi del capitalisme: torna Marx?"

En aquest debat, Francisco Frutos va llegir, en castellà, una cita dient que era d'El Capital de Marx de 1867. Cap dels altres participants va posar en dubte l'autenticitat de la cita. Copio literalment la cita que va llegir, indicant que el dissabte anterior el senyor Cayo Lara havia utilitzat la mateixa suposada cita de Marx en un Consell Polític d'Esquerra Unida:

"Los propietarios del capital estimularán a la clase trabajadora para que compren más y más bienes (casas, tecnología cara...) empujándoles a contraer deudas, más y más caras, hasta que la deuda se haga insoportable. La deuda impagada llevará a la bancarrota de los bancos, los cuales tendrán que ser nacionalizados. Karl Marx. Das Kapital, 1867" http://www.tv3.cat/videos/1023929

Això és el que va llegir Francisco Frutos. La pregunta meva és si aquesta cita és autèntica o no; si existeix a El Capital de Marx aquest passatge que citen Francisco Frutos i Cayo Lara. (Independentment que allò que la cita diu necessiti o no d'arguments d'autoritat per ser provat.) Quan ens preguntem per l'existència d'alguna cosa (com l'existència de Déu, l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq, a l'existència d'aquest passatge a El Capital de Marx, etc.) hem de considerar que les inexistències no es proven; qui afirma l'existència d'alguna cosa és qui ha de provar aquesta existència. La càrrega de la prova correspon a qui afirma l'existència, no a qui la nega. La manca absoluta de proves de l'existència d'alguna cosa, és una prova de la seva inexistència. La manca de proves racionals de l'existència de Déu (o d'armes de destrucció massiva a l'Iraq), és una prova de la inexistència de Déu (o d'armes de destrucció massiva a l'Iraq). La racionalitat crítica ens demana no creure en l'existència d'entitats que no se n'ha provat la seva existència ni serveixen per explicar cap fenomen conegut. (Per això és més racional l'ateisme que el simple agnosticisme religiós.)

El senyor Francisco Frutos (i també el senyor Cayo Lara) tenen l'obligació de dir en quin llibre, secció i capítol d'El Capital apareix la cita de Marx, que resulta més que dubtosa. La càrrega de la prova correspon a qui afirma l'existència d'alguna cosa no a qui, com jo, nega que aquest text sigui de Marx. Aquesta cita no és de "Das Kapital de Karl Marx" com diu Francisco Frutos i, com sembla que va dir Cayo Lara.

Crec que Francisco Frutos i Cayo Lara es van equivocar i que aquesta suposada cita d' El Capital no pertany a El Capital ni a de cap obra de Karl Marx. No hi ha cap passatge a l'obra de Marx que parli d'estimular la classe treballadora a comprar cases i tecnologia cara.

Crec que tothom s'equivoca i que no és important no equivocar-se; l'important és ser crític, no mantenir-se en l'error i aprendre de les nostres equivocacions. Francisco Frutos, Cayo Lara i tothom (però especialment els autèntics comunistes crítics) haurien d'aprendre d'aquest error que és important ser rigorós en les nostres cites i pensar que és millor llegir directament els clàssics com Karl Marx o, si no sabem prou alemany, llegir les magnífiques traduccions que tenim de bons traductors com Manuel Sacristán Luzón.

Francisco Frutos, Cayo Lara i tots nosaltres tenim ara una raó més per llegir o rellegir tots els llibres, seccions i capítols d'El Capital i comprovar que Marx era un gran pensador, un clàssic, i que la cita de Frutos i Lara no és autèntica.

diumenge, 18 de gener de 2009

Cançó de bressol de Gaza, de Carlos Piera

Barcelona, 10 de gener de 2009

Cançó de bressol de Gaza


Què maca al bressol, la meva nena estimada,
perquè la mort quan vingui a veure't
et trobi ajaçada.

Tanca els ullets, vida de la meva vida,
perquè la mort quan vingui a veure't
et trobi adormida.

Dorm, la meva rosa,
perquè la mort quan vingui a veure't
sigui amorosa.

Dorm, ulls bells,
si hi ha gatets morts per entre les runes
jugaràs amb ells.

Dorm, robí,
i vejam si la mort quan vingui a veure't
se’m porta a mi.


Carlos Piera

18 de gener de 2009

(Traducció de PdelaF)

Matança a Gaza (Diari AVUI, Bústia, 18.01.2009)


Mil espelmes per Palestina (Plaça sant Jaume, Barcelona, 16 de gener de 2009)

divendres, 16 de gener de 2009

Jo també sóc de Gaza!

Avui divendres 16 de gener de 2009, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, a les 19:30 es cremaran mil espelmes per Palestina.











Manifestació pro Palestina (Barcelona, 10/01/2009)

"En vint dies d'ofensiva contra la franja de Gaza, han mort , almenys, 1.095 palestins. Israel ha perdut deu soldats i tres civils en el conflicte" (Diari AVUI, 16 de gener del 2009). Es pot anomenar "conflicte" aquesta situació? No seria més correcte dir: "Israel ha perdut deu soldats i tres civils, alguns accidentalment, en aquesta matança".