diumenge, 7 de desembre de 2008

Ofenses i falsedats del Sr. Salvador Sostres

Avui, divendres 5 i dissabte 6 de desembre de 2008


Avui, diumenge 7 de desembre de 2008


La columna de Salvador Sostres Aprovar fent faltes, 2 publicada al diari AVUI, avui diumenge 7 de desembre, em sembla tan lamentable i reprovable com la primera de la sèrie, publicada el divendres 5 de desembre. Aquest nou escrit es pot considerar una reiteració en l’intent d’ofendre el professor Sebastià Bonet Espriu, traient de nou profit periodístic d’un fet privat com és el seu parentiu amb Salvador Espriu. L’intent serà novament fallit per a qualsevol persona que conegui, ni que sigui mínimament, l’extraordinària vàlua intel·lectual i humana del Dr. Bonet, un professor universitari exemplar com n'hi ha pocs.


El problema més important que plantegen aquests escrits del Sr. Sostres no és, crec, si un alumne pot aprovar o no les proves de selectivitat fent faltes d’ortografia; o si ha de ser apartat de corregir proves de selectivitat un professor que deixava de llegir els exàmens i posava un 0 a partir d’un cert nombre de faltes d’ortografia. El problema no són els criteris de correcció de les faltes d’ortografia (sempre discutibles); ni els deures d’un corrector de selectivitat; ni tant sols les afirmacions falses del Sr. Sostres ni les seves faltes d’ortografia (tothom es pot equivocar). El problema en aquest cas, crec, és si pot continuar sent col·laborador habitual d’un diari prestigiós com és l'AVUI un senyor que es reitera en els seus intents impertinents d’ofendre i desprestigiar impunement un molt respectable professor, com el Dr. Bonet, que sempre s’ha caracteritzat pel compliment impecable del seu deure.

dimecres, 12 de novembre de 2008

Contra les corrides de toros



El diari AVUI informa que la Mesa del Parlament de Catalunya ha admès a tràmit una iniciativa legislativa popular que té com a finalitat la prohibició de les curses o corrides de toros a Catalunya i altres espectacles taurins, a excepció dels correbous.


Perquè aquesta iniciativa pugui seguir endavant, els promotors hauran d'acreditar en els pròxims mesos que tenen el suport d'un mínim de cinquanta mil persones. Abans no es comencin a recollir les signatures, els promotors han de presentar a la comissió de control de les iniciatives legislatives populars els plecs corresponents. Aquesta comissió la integren tres magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tres catedràtics de dret constitucional o de ciència política i tres juristes, tots de prestigi reconegut.


Els promotors han presentat una proposició de llei de modificació de l'article 6 del text refós de la llei de protecció dels animals aprovat pel decret legislatiu 2/2008, del 15 d'abril, en què es demana que quedin prohibides "les curses de braus i els espectacles amb braus que incloguin la mort de l'animal i l'aplicació de les sorts de la pica, les banderilles i l'estoc, així com els espectacles taurins de qualsevol modalitat que se celebrin a les places de braus o fora d'elles".



La comissió de control ha de segellar i numerar els fulls i retornar els plecs a la comissió promotora, que tindrà 120 dies hàbils, ampliables a 60 més, per reunir les 50.000 signatures.



Si la proposta finalment aconseguís cinquanta mil signatures validades, aleshores començaria pròpiament la tramitació parlamentària. Els grups parlamentaris hi podrien presentar esmenes a la totalitat, i la Junta de Portaveus podria incloure en l'ordre del dia d'un ple el debat de totalitat de la proposició. Aquest debat en el ple començaria, segons el reglament, amb la presentació de la iniciativa per un membre de la comissió promotora. Si la proposició superés el debat de totalitat, se seguiria tramitant en comissió i retornaria al ple per al debat i la votació finals.





El diari AVUI ha publicat un article editorial "Contra les corrides de toros" (12. 11. 2008) prenent posició sobre aquest tema. Però no n'hi ha prou. Penso que els diaris amb un mínim de racionalisme crític haurien d'implicar-se més en l'èxit d'aquesta iniciativa legislativa popular contra les corrides de toros. Articles, informació sobre llocs on es pot signar, notícies, suplements, enganxines, etc. L'editorial de l'Avui termina dient: "A Catalunya hi ha hagut tradició taurina. (...) Així i tot, els temps han canviat. La sensibilitat social, els símbols nacionals i el reconeixement dels drets dels animals han evolucionat. No té sentit avui en dia defensar un espectacle cruel invocant Hemingway. En tot cas, l'únic argument vàlid és que la majoria de la gent de Catalunya cregui que encara no ha arribat el moment de la prohibició definitiva. Per això és tan bona idea la iniciativa popular, perquè posarà en relleu el suport que una prohibició pot tenir al carrer. El Parlament, després, haurà d'actuar en conseqüència".




La proposta és un pas endavant, però és reformista i possibilista ja que preveu compensar els propietaris de places de toros i no és cap prohibició definitiva ja que permet les festes amb bous sense mort de l’animal (correbous) que es facin en localitats on tradicionalment se celebren. Algunes modalitats dels correbous, com els bous caplligat i els bous embolats, són jocs primitius i cruels que no es poden defensar amb arguments racionals. Però és cert que en algunes localitats, especialment a les Terres de l'Ebre, aquest tema és avui en dia un tema tabú que hi ha qui pensa que encara no ha arribat el moment de tractar.

divendres, 3 d’octubre de 2008

Santa Coloma de Gramenet contra la manca de previsió i planificació de l'Ajuntament. Antonio Gramsci. Cartes des de la presó. Optimisme de la voluntat




Plaça de Catalunya de Santa Coloma de Gramenet. Divendres 3 d'octubre a les 13:15. Manifestació per la planificació urgent de la reducció de ràtios (No a 27 alumnes de primària per aula!); creació de noves escoles ja! Construcció de l'escola Sant Just paralitzada des de fa més de dos anys


19 de desembre de 1929
Benvolgut Carlo,

vaig rebre la carta de mamà del 4 de desembre i la teva del 13. (...) no n'estic ni abatut, ni deprimit, ni desanimat. El meu estat d'ànim és tal que encara que estigués condemnat a mort, continuaria igual de tranquil, i fins i tot la nit abans de l'execució potser estudiés una lliçó de xinès. (...) un home ha d'haver aconseguit el màxim grau de serenitat estoica i haver adquirit la profunda convicció de que l'home té en si mateix la font de les seves forces morals, que tot depèn d'ell, de la seva energia, de la seva voluntat, de la fèrria coherència dels fins que es proposa i dels mitjans que desenvolupa per realitzar-los, com per no tornar a desesperar mai més i no caure en aquests estats d'ànim vulgars i trivials que s'anomenen pessimisme i optimisme. El meu estat d'ànim sintetitza aquests dos sentiments i els supera: sóc pessimista amb la intel·ligència, però optimista amb la voluntat. Penso, en qualsevol circumstància, en la hipòtesi pitjor, per posar en marxa totes les reserves de voluntat i ser capaç d'enderrocar l'obstacle. Mai m'he fet il·lusions i no he tingut mai desil·lusions. I sobre tot sempre m'he armat d'una paciència il·limitada, no passiva, ni inerta, sinó animada per la perseverança. És veritat que avui la crisi moral és molt greu, però en el passat les ha hagut molt més greus i hi ha una diferència entre avui i el passat (a continuació venien sis línies que van ser ratllades per la censura. Gramsci fa referència a la crisi econòmica mundial que va esclata en octubre de 1929 amb el crack de la Borsa do Nova York)

dilluns, 15 de setembre de 2008

Traducció d'un poema de León Felipe


No vaig a tota brida
sinó refrenant el vol;
perquè l'important no és
arribar aviat, ni tot sol,
sinó amb tots i a temps.

León Felipe

És important arribar (tenir, guanyar, terminar, acabar, morir...), o és més important sortir (desitjar, començar, iniciar, viatjar, caminar, lluitar, néixer...)? Quin és el temps d'arribar? Tots és tothom, o són només els nostres? Moren els desigs de satisfacció, com pensava Ortega; o es transformen?

dimecres, 3 de setembre de 2008

Pilar Fibla i Maria Rosa Borràs han mort

Recordatori de Pilar Fibla (Tarragona, 1939-2008) amb el poema Le pont Mirabeau (Alcools, 1913) de Guillaume Apollinaire.


Recordatori de Maria Rosa Borràs (Barcelona, 1936-2008) amb l'última de les Tesis sobre Feuerbach escrita per Marx l'any 1845 i un fragment de la conclusió de la Crítica de la raó pràctica (1788) de Kant: "Dues coses emplenen el meu ànim d'admiració i respecte, sempre nous i creixents com més reiteradament i persistentment s'ocupa d'elles la meva reflexió: el cel estelat damunt meu i la llei moral en mi".


El 28 d'agost moria, a Tarragona, Pilar Fibla. Tres dies després, a Barcelona, era Maria Rosa Borràs qui ens deixava. Si intentem comparar dues entitats (Per exemple, en què s'assemblen un corb a un escriptori?, com li preguntaven a Alícia en Alícia en terra de meravelles), sempre trobarem infinits conceptes classificatoris que són aplicables a ambdues i també infinits conceptes que es poden aplicar a una sí i a l'altra no. Direm que dues entitats són semblants quan els conceptes que es poden aplicar a les dues són, per a nosaltres, rellevants o significatius. Els grans d'arròs d'una paella, per exemple, són semblants per a nosaltres perquè ho són el seu sabor, olor, color, consistència i volum. I aquests elements els considerem importants en aquest cas. Pilar Fibla i Maria Rosa Borràs eren amigues i, encara que eren persones amb un tarannà personal molt diferent, han tingut unes vides relativament paral·leles amb elements comuns i compartien moltes qualitats importants. S'assemblaven en moltes coses importants: dones antifranquistes, comunistes, intel·ligents, cultes, competents, treballadores, racionals, altruistes, humanistes laiques, honestes, professionals exemplars de l'ensenyament públic secundari. Ambdues han estat paradigmes de dignitat, honestedat, competència, elegància intel·lectual i racionalitat en el servei públic com a catedràtiques de Filosofia d'ensenyament secundari. Com a deixebles de Manuel Sacristán ambdues compartien unes idees filosòfiques semblants sobre la necessitat d'harmonitzar ciència i ètica, sobre els aspectes generals d'una concepció científica del món, sobre la necessitat de la racionalitat teòrica i pràctica, sobre l'esperit crític, la tolerància i l'antidogmatisme, sobre comunisme i democràcia. Aquells que han tingut la sort de conèixer-les i de llegir alguns dels seus escrits saben que aquests elogis no són desmesurats. Ara que la seva mort ens permet no ofendre la seva modèstia podem dir que eren dues dones modèliques, sàvies i erudites que van prestigiar l'ensenyament públic secundari de Catalunya. La societat catalana hauria d'agrair-les el seu exemple.

dimarts, 12 d’agost de 2008

diumenge, 13 de juliol de 2008

Frases autoal·lusives i/o quasiparadòxiques

Això no és una exclamació

Això tampoc no és una exclamació!

Això no és un gos


Això no és una enquesta! És això una pregunta?
  • A aquesta frase li un verb per ser una frases autoal·lusiva.
  • Aquesta frase és absolutament anormal, mai abans havia estat pensada ni escrita.
  • Aquesta frase és absolutament normal, com la majoria de frases, mai abans havia estat pensada ni escrita.
  • Les frases poden ser de dos tipus: aquelles que si són vertaderes la seva negació és falsa i aquelles altres, com aquesta i les anteriors, que si són vertaderes la seva negació és una veritat més profunda.
  • Mai no he parlat amb tu. Et puc fer la primera i última pregunta que et faré en la meva vida? -- Sí. -- Gràcies! ( -- No. -- Disculpeu!)
  • La (frase) que es troba entre parèntesis no és autoal·lusiva, perquè el que es troba entre parèntesis no és cap (frase).
  • Odio les frases que comencen per la paraula "odio", menys aquesta.
  • Totes les generalitzacions són perilloses, aquesta és inofensiva.
  • Cap opinió no és respectable, inclosa aquesta!
  • Si troba frases autoal·lusives que siguin condicionals, llavors no llegeixi el conseqüent.
  • Desobeeixi aquesta ordre!
  • Aquesta frasse conté tres errors hortogràfics.
  • Aquesta frase diu que és una paradoxa d'Epimènides, però està mentint.
  • Aquesta frase, encara que no és exclamativa, termina en exclamació!
  • Si aquesta frase fos falsa, Catalunya seria un Estat lliure.
  • No tinc res a dir i ja ho estic dient.
  • Si troba vostè aquesta frase en una paret, esborre-la de seguida.
  • Aqueta frase no és autoal·lusiva, perquè "aqueta" no és una paraula.
  • El lector d'aquesta frase només existeix mentre l'està llegint.
  • .amrof atseuqa'd meírigell al barà ne atircse séugitse esarf atseuqa iS
  • Si aquesta frase no existís, algú l'hauria inventat ja.
  • Aquesta és la primera vegada que escric una frase com aquesta.
  • Encara sóc ateu, gràcies a Déu (L. Buñuel). Encara sóc republicà, gràcies a la monarquia.
  • Parlant sobre la xerrameca, es pot fer una altra cosa que xerraquejar.
  • No totes les frases que comencen amb la paraula no són negacions.
  • Cap frase que comenci amb la paraula cap és afirmativa.
  • L'última frase d'aquest escrit és falsa i autoal·lusiva (i no és l'única que ho és).

divendres, 4 de juliol de 2008

X Congrés de CCOO Ensenyament

Els dies 2 i 3 de juliol ha tingut lloc a Terrassa el desè congrés de la Federació d'Ensenyament de CCOO (amb 11.288 afiliats el juny de 2008).

Voldria explicar uns fets que poden semblar anecdòtics i que van ocupar molts pocs minuts en un congrés amb moltes hores de duració. Hi ha anècdotes que exemplifiquen o tenen transcendència de categories i poden resultar molt significatives.

El 26 de juny, la conferència del Barcelonès havia aprovat (24 Sí; 18 No; 27 Abstencions) una esmena als documents congressuals que demanava un procés d'unificació del sistema sanitari públic. Aquesta esmena va ser rebutjada per la ponència dels documents congressuals. El dia 3 el ple del congrés va donar suport a la ponència i va rebutjar àmpliament (65 No, 30 Sí; 29 Abstencions) una esmena (la número 269) que demanava: "Avançar en el procés d'unificació del règim de seguretat social de tots els treballadors/es de l'ensenyament."

Actualment hi ha un règim general de la seguretat social i alguns règims especials: el gestionat per l'ISFAS (Institut Social de les Forces Armades); el gestionat per la Mutualitat General Judicial (MUGEJU); i el gestionat per la Mutualitat de Funcionaris Civils de l'Estat (MUFACE). Els funcionaris civils de l'Estat tenen un règim especial de seguretat social (Llei 4/2000) i estan afiliats obligatòriament a una mutualitat que gestiona aquest règim especial (MUFACE). Amb aquesta esmena, ara rebutjada, es demanava que entre els reptes sindicals de la Federació d'Ensenyament de CCOO per al proper període aparegués, com a una de les línies i propostes d'actuació sindical, avançar en la unificació del règim de seguretat social i, consegüentment, encara que l'esmena no l'explicitava, avançar en la desaparició dels règims especials de seguretat social dels funcionaris civils de l'Estat (fonamentalment funcionaris de carrera de l'ensenyament públic i policies), dels militars i dels jutges, i, per tant, en l'extinció de MUFACE, ISFAS i MUGEJU.

Amb el rebuig a aquesta esmena, crec sincerament que els companys de la Federació d'Ensenyament de CCOO s'han equivocat. El règim especial de seguretat social per als funcionaris de l'Estat no és una millora real de les seves condicions laborals i no té cap justificació moralment acceptable. Els suposats privilegis derivats dels règims especials de la Seguretat Social (com ara l'accés a mútues privades per a l'assistència sanitària) no poden ser defensats per un sindicat de classe. A més d'ineficients i costoses, les mútues obligatòries per a funcionaris (civils, militars i judicials) són romanalles irracionals —herències del franquisme— que només beneficien els mercaders de la salut. Mantenir el sistema actual d'afiliació obligatòria a MUFACE per als funcionaris implica, de fet, subvencionar mútues privades subcontractades a costa del sistema sanitari públic. L'abolició d'aquestes mútues d'afiliació obligatòria contribuiria a augmentar els afiliats i els recursos del sistema general de la Seguretat Social de manera substancial i immediata. No té sentit, doncs, defensar una xarxa d'ensenyament públic de qualitat i, alhora, no exigir un sistema general únic -i ben dotat econòmicament- de seguretat social i assistència sanitària per a tota la classe treballadora (funcionaris o no). Si l'educació no és una mercaderia, la sanitat i la seguretat social tampoc.

Pere de la Fuente

dissabte, 28 de juny de 2008

Un problema para tesina en Filosofía


Article aparegut al número 1 (i únic) de la revista clandestina "9 de març. SDEUB" publicada a la tardor de l'any 1968 pel Departament d'Activitats Culturals de les facultats de Filosofía y Letras i Medicina del Sindicat democràtic Universitari de la Universitat de Barcelona (SDEUB).

dimarts, 27 de maig de 2008

Comunisme (segons Marx i Sacristán)

dijous, 1 de maig de 2008

Primer de maig 2008. Barcelona






diumenge, 27 d’abril de 2008

Professors de filosofia en contra de la reducció de la seva matèria al batxillerat


Responent a la crida d'Ad Hoc, mig centenar de professors de filosofia de diferents instituts de Catalunya es van concentrar davant del Parlament de Catalunya demanant que la matèria de Filosofia de primer de batxillerat conservi la seva assignació horària de tres hores a la setmana i no es redueixi a dues hores setmanals. L'estanc, ara sec, que envolta l'estàtua funerària del Desconsol de Llimona, davant del Parlament de Catalunya, va ser el lloc on es van fer els parlaments.

Some people claim it's impossible to teach today's youth anything about reason, virtue, and morality. Actually, philosophers do it everyday.

dijous, 17 d’abril de 2008

Cites breus, per a no citar-ne d'altres

Vero e bello sono l'istesso, come anco falso e brutto. (Galilei, Opere,VII, 159)

Tots els dimonis són monoteistes. (Jaume, 2:19)

The road to hell is paved by fanatics.

Després de la nostra santa religió, que sens dubte és l'única bona, quina seria la menys dolenta? (Voltaire. Diccionari filosòfic, 1764)

La poesia és sempre antireligiosa perquè és espiritual. Carner era catòlic, però era més poeta que catòlic. (Enric Casasses)

El problema d'aquest país, com el de molts altres, és la quantitat de fills de puta engendrats per tantes mares santes. (Bartomeu Fiol. Tot jo és una exageració)

Aún soy ateo, gracias a Dios. (Luis Buñuel)

No cal extremar la moderació. (Arthur Koestler)

Totes les generalitzacions són perilloses, fins i tot aquesta. (Dumas fill)

L’écriture est la peinture de la voix: plus elle est ressemblante, meilleure elle est. (Voltaire. Diccionari filosòfic, 1764)


divendres, 4 d’abril de 2008

Creences inconsistents del conseller de Medi Ambient

S'explica una anècdota sobre el físic Niels Bohr que, de no ser una broma, seria un exemple de creences contradictòries. Certa vegada Niels Bohr tenia penjada una ferradura a la porta de casa seva. Quan algú li va preguntar si l'havia col·locat allí perquè creia que li portaria bona sort, va respondre: "No, però em van dir que porten sort fins i tot a aquells que no hi creuen." Amb tota probabilitat feia broma, perquè una persona racional, i el premi ho era, Nobel no pot creure simultàniament dues creences contradictòries: "La ferradura no em portarà sort i les ferradures porten sort a aquells que no creuen que els portaran sort".

El conseller de Medi Ambient ha explicat que, a l'enterrament de Cassià Maria Just, li va dir a la Moreneta que era agnòstic, però que si ella podia fer alguna cosa perquè plogués, que ho fes. És cert, que en la nostra cultura no considerem massa preocupant que una persona parli amb la Moreneta i sí, en canvi, que la Moreneta li contesti. El nostre honorable conseller de Medi Ambient no ens ha dit si la Moreneta li va contestar o no, però no té cap inconvenient a declarar-se agnòstic i, simultàniament, a demanar a la Moreneta que plogui. La possibilitat que en aquest cas no es tracti d'una broma (no és racional pensar que un conseller faci bromes sobre la sequera quan el país es troba en estat d'emergència) i el fet que un altre conseller s'hagi vantat no fa gaire del seu irracionalisme remodelant la seu de la conselleria d'Interior segons les creences del feng shui, em fa pensar que la situació de la manca de racionalitat dels nostres consellers d'ICV-EUiA està arribant a uns nivells preocupants. Fent una falsa paràfrasi del conegut incipit del Manifest comunista es podria dir que un fantasma ronda per l'esquerra verda i alternativa de Catalunya, en aquest cas no és el fantasma del comunisme, sinó l'autèntic fantasma de l'irracionalisme. Potser els que, com Buñuel, som ateus gràcies a Déu, caldrà que cridem: Proletaris racionalistes de tots els països, uniu-vos!

dimecres, 26 de març de 2008

Irracionalisme feng shui a la Conselleria d'Interior

Voldria manifestar el meu astorament davant les informacions que han aparegut a la premsa sobre el fet que la remodelació de la nova Conselleria d'Interior i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, s'ha fet sobre la base dels principis del feng shui. Em pensava que la Il·lustració havia deixat algun pòsit, encara que minso, en els esquemes mentals d'algun dels nostres dirigents. Malauradament sembla que no és així. Tot aquell que s'esforça a defensar l'ús de la raó i el pensament crític i a combatre l'irracionalisme teòric i pràctic ha de sentir tristesa i vergonya aliena (lipori) davant l'actuació d'un representant polític que expressa en públic les seves creences pseudocientífiques. Les accions polítiques dels nostres representants, en un estat laic, haurien de basar-se en una concepció científica del món, i estar d'acord amb els principis de la racionalitat científica i no en creences i pràctiques mítiques, supersticioses, religioses, esotèriques o irracionals. Vull ser optimista, i pensar que una coalició com ICV-EUiA sabrà triar aviat dirigents amb concepcions i pràctiques més d'acord amb l'esperit crític i la racionalitat.

dissabte, 23 de febrer de 2008

Què fer

dilluns, 11 de febrer de 2008

Ortografia

Contenidor per reciclar paper. Foto feta a Penyiscola (Castelló).
Traducció; NO MÁS PAPEL Y CARTON
TU PAPEL SE IMPORTANTE
CONSEJERIA DE MITAD AMBIENTE

dijous, 3 de gener de 2008

Homenatge a Carles Riba

La vida


1.
Fem paumanetes
com en la vella estampa
prop del poeta:
potser retorni, fèrtil,
i ens ajudi a respondre.



2.
Tota la vida
treballàvem sense esma,
no ha estat possible.
Ara les hores tornen
i ens troben fets i dòcils.



3.

Teníem dèries,

portàvem brots d'espígol

als peus descalços.

Era una pressa atàvica;

Hem arribat de sobte.

4.

El pare ho deia

assegut, amb misteri,

i amb veu d'oracle:

tornarem a entaular-nos

com en un bell retaule...

Jesús Massip i Fonollosa. Llibre d'hores

Dibuix de Frederic Mauri