dimecres, 3 de setembre del 2008

Pilar Fibla i Maria Rosa Borràs han mort

Recordatori de Pilar Fibla (Tarragona, 1939-2008) amb el poema Le pont Mirabeau (Alcools, 1913) de Guillaume Apollinaire.


Recordatori de Maria Rosa Borràs (Barcelona, 1936-2008) amb l'última de les Tesis sobre Feuerbach escrita per Marx l'any 1845 i un fragment de la conclusió de la Crítica de la raó pràctica (1788) de Kant: "Dues coses emplenen el meu ànim d'admiració i respecte, sempre nous i creixents com més reiteradament i persistentment s'ocupa d'elles la meva reflexió: el cel estelat damunt meu i la llei moral en mi".


El 28 d'agost moria, a Tarragona, Pilar Fibla. Tres dies després, a Barcelona, era Maria Rosa Borràs qui ens deixava. Si intentem comparar dues entitats (Per exemple, en què s'assemblen un corb a un escriptori?, com li preguntaven a Alícia en Alícia en terra de meravelles), sempre trobarem infinits conceptes classificatoris que són aplicables a ambdues i també infinits conceptes que es poden aplicar a una sí i a l'altra no. Direm que dues entitats són semblants quan els conceptes que es poden aplicar a les dues són, per a nosaltres, rellevants o significatius. Els grans d'arròs d'una paella, per exemple, són semblants per a nosaltres perquè ho són el seu sabor, olor, color, consistència i volum. I aquests elements els considerem importants en aquest cas. Pilar Fibla i Maria Rosa Borràs eren amigues i, encara que eren persones amb un tarannà personal molt diferent, han tingut unes vides relativament paral·leles amb elements comuns i compartien moltes qualitats importants. S'assemblaven en moltes coses importants: dones antifranquistes, comunistes, intel·ligents, cultes, competents, treballadores, racionals, altruistes, humanistes laiques, honestes, professionals exemplars de l'ensenyament públic secundari. Ambdues han estat paradigmes de dignitat, honestedat, competència, elegància intel·lectual i racionalitat en el servei públic com a catedràtiques de Filosofia d'ensenyament secundari. Com a deixebles de Manuel Sacristán ambdues compartien unes idees filosòfiques semblants sobre la necessitat d'harmonitzar ciència i ètica, sobre els aspectes generals d'una concepció científica del món, sobre la necessitat de la racionalitat teòrica i pràctica, sobre l'esperit crític, la tolerància i l'antidogmatisme, sobre comunisme i democràcia. Aquells que han tingut la sort de conèixer-les i de llegir alguns dels seus escrits saben que aquests elogis no són desmesurats. Ara que la seva mort ens permet no ofendre la seva modèstia podem dir que eren dues dones modèliques, sàvies i erudites que van prestigiar l'ensenyament públic secundari de Catalunya. La societat catalana hauria d'agrair-les el seu exemple.