El dia 9 de febrer a TV3, es va fer un debat, dins del programa Agora, amb José María Carrascal, periodista; Miren Etxezarreta, catedràtica d'Economia Aplicada de la UAB; Francisco Frutos, secretari general PCE; i Joaquim Trigo, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i director executiu de Foment del Treball. El debat es titulava: "Crisi del capitalisme: torna Marx?"
En aquest debat, Francisco Frutos va llegir, en castellà, una cita dient que era d'El Capital de Marx de 1867. Cap dels altres participants va posar en dubte l'autenticitat de la cita. Copio literalment la cita que va llegir, indicant que el dissabte anterior el senyor Cayo Lara havia utilitzat la mateixa suposada cita de Marx en un Consell Polític d'Esquerra Unida:
"Los propietarios del capital estimularán a la clase trabajadora para que compren más y más bienes (casas, tecnología cara...) empujándoles a contraer deudas, más y más caras, hasta que la deuda se haga insoportable. La deuda impagada llevará a la bancarrota de los bancos, los cuales tendrán que ser nacionalizados. Karl Marx. Das Kapital, 1867" http://www.tv3.cat/videos/1023929
Això és el que va llegir Francisco Frutos. La pregunta meva és si aquesta cita és autèntica o no; si existeix a El Capital de Marx aquest passatge que citen Francisco Frutos i Cayo Lara. (Independentment que allò que la cita diu necessiti o no d'arguments d'autoritat per ser provat.) Quan ens preguntem per l'existència d'alguna cosa (com l'existència de Déu, l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq, a l'existència d'aquest passatge a El Capital de Marx, etc.) hem de considerar que les inexistències no es proven; qui afirma l'existència d'alguna cosa és qui ha de provar aquesta existència. La càrrega de la prova correspon a qui afirma l'existència, no a qui la nega. La manca absoluta de proves de l'existència d'alguna cosa, és una prova de la seva inexistència. La manca de proves racionals de l'existència de Déu (o d'armes de destrucció massiva a l'Iraq), és una prova de la inexistència de Déu (o d'armes de destrucció massiva a l'Iraq). La racionalitat crítica ens demana no creure en l'existència d'entitats que no se n'ha provat la seva existència ni serveixen per explicar cap fenomen conegut. (Per això és més racional l'ateisme que el simple agnosticisme religiós.)
El senyor Francisco Frutos (i també el senyor Cayo Lara) tenen l'obligació de dir en quin llibre, secció i capítol d'El Capital apareix la cita de Marx, que resulta més que dubtosa. La càrrega de la prova correspon a qui afirma l'existència d'alguna cosa no a qui, com jo, nega que aquest text sigui de Marx. Aquesta cita no és de "Das Kapital de Karl Marx" com diu Francisco Frutos i, com sembla que va dir Cayo Lara.
Crec que Francisco Frutos i Cayo Lara es van equivocar i que aquesta suposada cita d' El Capital no pertany a El Capital ni a de cap obra de Karl Marx. No hi ha cap passatge a l'obra de Marx que parli d'estimular la classe treballadora a comprar cases i tecnologia cara.
Crec que tothom s'equivoca i que no és important no equivocar-se; l'important és ser crític, no mantenir-se en l'error i aprendre de les nostres equivocacions. Francisco Frutos, Cayo Lara i tothom (però especialment els autèntics comunistes crítics) haurien d'aprendre d'aquest error que és important ser rigorós en les nostres cites i pensar que és millor llegir directament els clàssics com Karl Marx o, si no sabem prou alemany, llegir les magnífiques traduccions que tenim de bons traductors com Manuel Sacristán Luzón.
Francisco Frutos, Cayo Lara i tots nosaltres tenim ara una raó més per llegir o rellegir tots els llibres, seccions i capítols d'El Capital i comprovar que Marx era un gran pensador, un clàssic, i que la cita de Frutos i Lara no és autèntica.
Crec que Francisco Frutos i Cayo Lara es van equivocar i que aquesta suposada cita d' El Capital no pertany a El Capital ni a de cap obra de Karl Marx. No hi ha cap passatge a l'obra de Marx que parli d'estimular la classe treballadora a comprar cases i tecnologia cara.
Crec que tothom s'equivoca i que no és important no equivocar-se; l'important és ser crític, no mantenir-se en l'error i aprendre de les nostres equivocacions. Francisco Frutos, Cayo Lara i tothom (però especialment els autèntics comunistes crítics) haurien d'aprendre d'aquest error que és important ser rigorós en les nostres cites i pensar que és millor llegir directament els clàssics com Karl Marx o, si no sabem prou alemany, llegir les magnífiques traduccions que tenim de bons traductors com Manuel Sacristán Luzón.
Francisco Frutos, Cayo Lara i tots nosaltres tenim ara una raó més per llegir o rellegir tots els llibres, seccions i capítols d'El Capital i comprovar que Marx era un gran pensador, un clàssic, i que la cita de Frutos i Lara no és autèntica.
1 comentari:
He rebut una resposta clara i precisa d'Esquerra Unida. A una consulta sobre "en quin llibre i capítol es troba el fragment que va citar Cayo Lara (per exemple: Marx, El Capital, vol. III, cap. XXX)".
La resposta va ser:
"Estimado Pere:
Cayo Lara prepara, personalmente, todos los todos documentos y discursos importantes en el cual especifica con precisión y claridad las ideas fuerza y los argumentos. Después de esta elaboración inicial, un grupo de asesores pule y moldea el discurso.
En este caso, Cayo Lara recordaba un pasaje de Marx en el que se hablaba de la falta de liquidez y la escasez de créditos. Algún asesor, en lugar de buscar la cita original dio por buena esta otra cita que aparecía por todas partes, el rumor, ya que se adaptaba, más o menos, a la idea expresada por el Coordinador sin advertir que se trataba de una cita imposible.
Cayo Lara se refería a este punto concreto o a alguno parecido en el que Marx, habla, efectivamente, de la crisis de liquidez y de la especulación. Esta cita puede traspasarse a la actualidad con las consabidas reservas teniendo en cuenta que /El Capital/ es un texto de la segunda mitad del siglo XIX. La originalidad y la visión de Marx queda contrastada en su forma de abordar una posible crisis de liquidez, situación comparable, con las debidas reservas, a la actual.
/“En un sistema de producción en que toda la trama del proceso de reproducción descansa sobre el crédito, cuando éste cesa repentinamente y sólo se admiten los pagos al contado, tiene que producirse inmediatamente una crisis, una demanda violenta y en tropel de medios de pago. Por eso, a primera vista, la crisis aparece como una simple crisis de crédito y de dinero. Y en realidad, sólo se trata de la convertibilidad de las letras de cambio en dinero. Pero estas letras representan en su mayoría compras y ventas reales, las cuales, al sentir la necesidad de extenderse ampliamente, acaban sirviendo de base a toda la crisis. Pero, al lado de esto, hay una masa inmensa de estas letras que sólo representan negocios de especulación, que ahora se ponen al desnudo y explotan como pompas de jabón; además, especulaciones montadas sobre capitales ajenos, pero fracasadas; finalmente, capitales-mercancías depreciadas o incluso invendibles o un reflujo de capital ya irrealizable.”/
*Karl Marx. /El Capital/. *
*Volumen III. Capítulo XXX. Capital dinero y capital efectivo. *
*Página 460. Editorial FONDO DE CULTURA ECONÓMICA *
*Traducción de Wenceslao Roces, 18 reimpresión, *
*México 1982.*
Luis Boj
Gabinete del Coordinador General de Izquierda Unida"
Publica un comentari a l'entrada